La màgia de treballar en un cas real

La societat del segle XXI ja te interioritzada la publicitat i el missatge publicitari com un apartat més de la seva vida. En qualsevol estratègia –comercial, econòmica o comunicativa- l’èxit ve donat per uns paràmetres conjugats amb una mica de sort. Per tant la publicitat en l’era d’Internet no podem entendre-la, ja més, com “L’art de convèncer a la gent per a que gasti un diners que no te amb coses que no necessita” (Will Rogers). Si no que hem de començar a pensar en un tauler de joc on les imatges, les caselles, les fitxes i els daus són els paràmetres que hem de conèixer i amb els que hem de saber jugar.

Per aquest motiu Google ha dissenyat un dels concursos internacionals més interessants per a estudiants de publicitat. Baix el nom de Google online Challenger se’ls presenta l’oportunitat de poder gestionar 200 euros en missatges publicitaris de text a la gran xarxa que és Internet. El seu al·licient principal es presenta amb “la màgia de treballar en un cas real” promocionant qualsevol empresa amb el seu gestor “Google Adwords”.

Els alumnes de quart de publicitat de la facultat Rovira i Virgili, és el tercer any consecutiu que participen en aquesta iniciativa educativa del marketing online. En l’assignatura “Disseny Multimèdia II” el professor, i tutor dels projectes, Carles Sanabre, estimula als seus alumnes a dissenyar un campanya publicitària online . Les primeres dificultats que aquests grups de treball s’han trobat ha estat la comprensió de les bases del concurs, amb molts tecnicismes en anglès. Seguit de l’elaboració del breafing com a eina de recopilació d’informació.
Molts són els treballs que s’han presentat i les seves respectives formes de jugar (o estratègies publicitàries). Des d’un restaurant de cuina d’autor, que es dóna a conèixer fora de la seva localitat i fidelitza la seva clientela amb un gran sortit d’equipaments per a bodes i esdeveniments. Fins a una empresa de lloguers d’apartaments de temporada a la costa litoral catalana, que tingueren fortes dificultats amb el breafing, per la poca implicació de l’empresa.

Cada grup de treball ha tingut que dissenyar una estratègia diferent -formes de moviment en el taulell de joc- per tal de fer arribar els seus missatges als públics desitjats. Un cas especial que podem comentar és el grup format per Albert Rovira i Felix Grossmann. Ells promocionen una empresa vinícola local, però que vol estendre’s i importar a la resta de Europa els seus productes. Agafen quatre regions amb els seus idiomes corresponents. I la seva campanya és interessant en el sentit de com responen les diferents regions segons les paraules clau emprades.

Hi ha casos de tot, des del que es va gastar els diners en un dia, fins els que van controlant diàriament els clicks que els seus anuncis rebien. I és que, en això es basa el funcionament de Google Adwords, en controlar el que tu inverteixes en publicitat delimitant: en quins anuncis, en quines ubicacions, i amb quina finalitat. És el canvi. Les noves tecnologies que ja no només ens proporcionen una identitat virtual, sinó que canvien la nostre forma de consumir. I fan possible que nosaltres creem les pròpies regles del joc.
L’escenari el tenim, la xarxa mundial. Les fitxes i els daus ens els podem proporcionar mitjançant els coneixements adquirits, combinats amb imaginació i creativitat. Podem inclús enfrentar una empresa local Vs una difusió global, com és el cas de Galsan motos, gestionada per un equip d’estudiants.

Sols ens queda practicar, practicar i jugar. Fins que trobem l’estratègia o la combinació de fitxes i daus clau per assolir el nostre objectiu. Que en qualsevol comunicació persuasiva, o simplement publicitària, consisteix en fer arribar el nostre missatge al públic desitjat. Això en la era del bombardeig publicitari és quelcom més efectiu que despertar necessitats. No és tan important fer atractiu el producte al ulls del espectador, com oferir el producte quan el possible comprador el sol·licita.

Incidència del Open Source

Aquesta seria la principal diferencia entre el free software (progrmari lliure) i el Open Source (programari de codi lliure).

Un programari lliure son tots aquells programes que tu, com a usuari, pots utilitzar, però no pots dissenyar o programar aplicacions noves a les que ja venen en el propi software. És molt útil i intuitiu per l'usuari, però no et dóna més possibilitats de gestió de contingut que els dissenyats per la marca del producte. Això és degut a que el fabricant no et dóna el còdig de programació.

El Open Source és just el programari que conté també aquesta carència. És a dir, al adquirir un software d'aquestes categories el fabricant et facilita el còdig de programació i d'aquesta manera permet a l'usuari expert, poder dissenyar noves aplicacions que facilitaran no només la comunicació amb l'ordinador si no que podrà crear noves eines per a treballar els continguts. L'únic impediment, o desavantatge que li vec és que necessites ser una persona bastant familiaritzada en el llenguatge html i les ordres de programació. Tot i així he trobat que els quatre paisos pioners en utilitzar aquest tipus de programari son Estats Units amb un 20% dels internautes, França i Alemanya amb un 8%, i curiosament Espanya amb un 7% dels internautes.

El Marketing mòvil

Podríem dir que és la forma de Marketing més extensa en els últims anys. Consisteix en enviar SMS massius a totes els números de telefons de mòvils que continguin la nostra base de dades.

Pel receptor és un important bombardeig de missatges publicitaris en el seu mòvil, o dispositiu portàtil. També es considerera marketing mòvil quan el canal de transimissió és la trucada telefònica.

S'orgeix, generalment quan hem tingut una interactivitat amb l'usuari, ja sigui a través de concursos, trucades informatives, missatges per a la radio o la televisió, etc. O com fan les companyies telefóniques trucant els números de la competència.

És una tècnica molt eficaç si tenim en compte que podem abarcar al usuari en qualsevol moment. I l'ús personal que donem a aquests aparells electrics portàtils ens assegura que el receptor visualitzarà el missatge.

Usabilitat /Accessabilitat.

La Usabilitat, tal i com la defineix la Viquipèdia, fa referència a "la facilitat amb que la gent pot usar una eina o un giny, per a aconseguir un objectiu concret". D'aquesta manera, aquest concepte permet donar-l'hi al usuari més eficiència -amb menys temps es pot acabar una tasca completa-, facilitat d'apranentatge -el funcionament d'un objecte es pot assolir observant-lo-, i més satisfacció per a l'usuari en la gestió i control del disseny del seu espai web.

Per altre banda, l'accessibilitat web consisteix en l'elaboració de pàgines web a Internet que puguin ser accessibles a tots els usuaris, independentment de les seves discapacitats (visuals, auditives, cognitives, motrius, tècniques o ambientals. Ja en el neixament de la Red de Reds, Tim Berners-Lee crea els fonaments de la Web declarant que "El poder del Web és a la seva universalitat. L'accés per a tothom, sense importar-ne la discapacitat, n'és un aspecte essencial del mateix concepte".

Aquestes dos característiques son les que marquen l'evolució de la web 1.0 a la 2.0, on tothom no sols ja tenía acces a la informació sino que tothom podía accedir a ser emissor d'aquesta informació. I en aquesta filosofía és on es perfila el desenvolupament de les posteriors webs (la pròxima 3.0) que faran més usables els espais webs, més accessibles, i per tant, més satisfactoris pel usuari.

L'editor HTLM

Com podem observar a la imatge, l'editor HTLM consisteix en un CMS que ens permet establir un conjunt d'ordres en llenguatge HTLM que seràn les que configurin el disseny i els continguts que es visualitzaran a la nostre pàgina o espai web.

La majoria d'aquests editors tenen dos opcions, dissenyar l'espai mitjnçant el code editor (imatge de la pantalla), opció que requereix el coneixement previ d'aquest llenguatge HTLM. O dissenyar l'espai utilitzant el visual editor, procès que funciona com un editor de blog, o de missatgeria per el qual les ordres es troben amagades vaig les icones visuals més identificables per l'usuari.

Les avantatges i diferències d'utilitzar un o altre editor es resumeixen principalment en dos. Per una banda, el code editor proporciona unes ordres més concretes i per tant tenim una millor qualitat en el disseny de la pàgina. La principal contra consisteix en el previ apranentatge d'aquest llenguatge i en la dificultat de les modificacions posteriors a la primera publicació de la pàgina.

L'editor per excelència amb el que el gran gruix d'aprenents d'aquesta tècnica és el "bloc de notas" instaurat dins del propi pack Microssoft Office. És la base del disseny a la web i per tant, el llenguatge futur dels nous mitjans de comunicació.

El Marketing Viral

El Marketing Viral és una altre tècnica de publicitat que es propaga a internet amb molta agilitat i facilitat. el seu funcionament bàsic es tracta del "boca a boca" de tota la vida. Això en el cas d'Internet s'aconsegueix propagant un missatge original a un determinat número de persones, que iniciarian i seguiran la roda d'expanssió per la red.

D'aquesta manera el nostre missatge es difón amb dos atractius bàsics per el receptor, més que la propia creativitat d'expossició de l'emissor. La primera atracció és que el rebem d'un remitent conegut o una font a la que nosaltres hem accedit alguna vegada, per tant té d'entrada un punt de confianza. La segona, normalment nosaltres també contribuim en la distribució reenviant el missatge o agregant a nous usuaris.

De cara al emissor la principal aventatge és el seu baix cost, en referencia al correu convencional i la seva distribució il·limitada geograficament. L'abast al públic que pots arribar és impredecible inclós per l'emissor. Fet que pot adventatjar o anar en contra dels interessos de la pròpia empresa.

En qualsevol cas és tracta d'una eina més que el format digital Internet ens ofereix, en una societat on les reds socilas d'internet son cada vegada més importants.

La llibertat a Google Adwords

Aquesta potser és el millor gestor comercial de continguts lliure que es pot utilitzar a la red.

Els técnics de Google han creat un CMS senzill i visual amb el que l'usuari pot dissenyar i gestionar una campanya publicitaria en els espais comercials de Google.

La primera novetat que aporta és aquesta, la accesibilitat al usuari d'internet de poder gestionar i controlar les despesses i els resultats que li dóna els seus anuncis a la red.

Per controlar les despesses, Google no fixe cap mínim i permet que tu marquis el propi máxim diari que vols invertir en cada tipus d'anunci. de la mateixa manera et deixa elegir a quines de les URL -que accepten publicitat de Google- vols anunciar-te. Aixó és bonissím per les empreses, perquè t'ajuda a delimitar el teu públic objectiu.

El que m'ha deixat meravellada és que sigui capaç de donar una eina com aquesta a tot tipus de URL, perquè a banda de tota la xarxa comercial de la red (http://www.xxxx.com/) tenim tot un suport de dominis culturals, associatius, e ideologics que podrien accedir a una veu intensa utilitzant aquest tipus de software.

Cada avenç técnologic crea por dels inconvenients. Poder en aquest cas, el que més por em crea quan veig el que un usuari qualsevol pot fer des de el ordinador de casa seva, són els avantatges que se li puguin oferir al donar la seva intensa veu a aquest món global.

La Web 3.0.

Com bé ens reflecteix aquest mapa conceptual la web 3.0. es diferencia de les altres perquè internet deixa de ser aquella red que té tota la informació que busquem per a ser la red que ens entén quan li fem una pregunta.

Vol ser com el nostre professor particular que ens explicarà tot allò que no sabem. Quin és el problema?, doncs que un professor no és una màquina i per tant tot no ho pot saber.

És arxi-popular que qualsevol pot exercir de periodista o publicitari quan en realitat no ho és. Gràcies a CMS que posen al abast del usuari les eines necessàries per a mantenir els continguts d'una publicació digital, o mantenir una campanya dins el servidor Google, amb la seva aplicació Google Adwoords.

El avantatge més prudent que puc constatar és que la web 2.0. ha agilitzat tot un món quotidià de gestions i tràmits que fins ara en suport paper havia estat un caos (E-meil, gestions administratives, solicituts de pressupostos, divulgació informativa, etc). ens ha facilitat la vida a la vegada que hem hagut d'aprendre a moure'ns pel seu món, que per a molta gent ha estat una superació. amb la web 3.0 no tenim que ser tan espavilats per arribar allà a on vull, ja que la funció es que se't porti fins a ella.

e aquesta web semàntica per a que el sofware dels servidors i valors descriptius de les ubicacions web siguin el més efectiu possible, aquest sofware ha d'entendre exactament el que busquem. i sabut és que els ser humans no ens entenem ni a nosaltres mateixos....... dubto molt de la eficàcia de la combinació binaria que es pugui dissenyar. en cas possitiu, és a dir que el sistema funcioni amb un marge d'error acceptable -per no perdre més temps que si busques tu la informació-. sempre s'orgiran nous cracks de la combinació binaria capaços de piratejar aquest o altre baròmetre.

és complicat, cada vegada més, pensar que les polítiques de privacitat de les web son segures, i ara a més a més possem un tema i ens surt directament la informació buscada. el gran públic en general és desconfiat, per això ha costat i encara costa animar a la compra /venda per internet.

Tècniques de publicitat a internet.

SEO (Search engine optimization), consisteix en la feina d'aconseguir que la teva pàgina surti de les posiscions més inmediates (primeres planes) en els cercadors. Això s'aconsegueix utilitzant tècniques adecuades per aconseguir els ítems amb les que els cercadors com Google, catalogan els espais web.

És avantatjós en el sentit de que és gratuit, però si el cercador considera que és il·legal et pot penalitzar.

En el cas de Google -el Dèu de la red-, utiliza més de 100 ítems per indexar que canvia amb periodicitat, per tant, tu com a anunciant has de tenir un tècnic especialitzat mantenint aquesta posició a la red.

SEM (Search engine marketing), són ellaços patrocinats pel que pagas al cercador per aparèixer en les busquedas del usuari. Estan destacats com a publicitat, i pots delimitar al teu públic geagraficament, per perfils u targets.

Cercadors com Google promocionen els enllaços patrocinats que més funcionen i poden arribar a fer pagar canons per visites.

SMM (Social media marketing), es tracten d'aquells continguts publicitaris que es gestionen a les reds socials d'Internet. Es tracta d'una estrategia innovadora amb molta vitalitat perquè funciona "de boca en boca".

No és detectable com a publicitat perquè necessita de la intervensió d'un usuari conegut pel receptor. Com, per exemple, l'expansió dels videos penjats "de forma anònima" a pàgines com el You Tube.

Pot segmentar els receptors en bloggs y my spaces de targets definits encara que te un ámbit global i sol traspassar d'una a altre red social. I el més important de tot, no costa un duro al anunciant.

CMS Content Management Systems

Es tracta de totes aquelles eines de software que ens ajuden a organitzar, dissenyar i gestionar la forma de presentar els continguts en el nostre espai web (Blogger, facebook, my spaces, wiquis, twenty, galeries d'imatgesetc)

És possitiu per a les empresses ja que et dóna un altaveu al món de forma gratuita. La polifonia de veus a la red ens permet formar part d'ella amb relativa facilitat.

A la vegada ens obliga a conèixer i controlar aquest tipus d'eines (CMS), que es reinventen continuament.

Una empresa de roba no s'ha d'aturar al bolcar el seu catàleg a la web, necessita innovar per a no quedar-se endarrera i despertar l'interès del usuari.